DEL LLENGUATGE AL CONEIXEMENT

Com ja he comentat un altre “post”, el llenguatge es defineix com la facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un sistema o codi compartit. Amb la invenció de l’escriptura apareix una nova forma de comunicació, deixa de ser imprescindible la transmissió de coneixement mitjançant la conversa o la paraula oral i s’estableix la relació entre grafia i so, grafia i representació, i representació i concepte. Amb el temps, apareixeran noves activitats individuals com llegir i escriure, activitats que obliguen la psique a concentrar-se en ella mateixa per cercar en el seu interior. En aquest sentit, l’escriptura distanciarà l’individu dels seus actes i propiciarà el desenvolupament de l’autoconsciència i de la refexió interior pròpia.

Jean Piaget sosté que el pensament (per ell intel·ligència pràctica) precedeix al llenguatge, i que el que fa el llenguatge és transformar-lo i modular-lo com a pensament verbal. D’altra banda, Lev S. Vigotsky creu que, en els seus orígens, el llenguatge és social i està relacionat amb la funció comunicativa i el contacte social, passant a formar part, amb el pas del temps, de la vida intrapsíquica de la persona com un instrument per amplificar les seves capacitats cognitives. Vigotsky, utilitza el significat de la paraula com a unitat d’anàlisi i sosté que per què el llenguatge pugui complir la funció comunictiva és necessari que els parlants d’una llengua acordin com l’utilitzen per referir-se a la realitat, és a dir, quina serà la seva funció simbòlica o la relació entre representació i concepte. Així, segons l’autor, el significat d’una paraula no s’incorpora de cop, sinó que evoluciona amb el temps mostrant alhora, l’evolució del pensament verbal i la relació entre llenguatge i pensament.

És en aquesta línia doncs, que podem assumir que a partir del lleguatge, establert per l’entorn cultural, social i polític, tenim o creem unes estructures de coneixement que modulen el nostre pensament. És a dir, la nostra cultura i la nostra identitat, condicionen els nostres coneixements, la nostra manera de conèixer el món i la realitat, i les associacions d’idees que pugui fer la nostra ment.