CIUTAT MORTA, XARXES I PRESSIÓ POPULAR
Quan parlem de mitjans de comunicació hem de tenir present la forta influència que exerceixen el poder polític i el poder econòmic sobre els mateixos en la configuració d’un clima d’opinió concret; el fet que els mitjans tenen una incidència important a l’hora de construir els referents col·lectius i crear una percepció social d’una realitat concreta; i el fet que els mitjans cerquen obtenir la màxima audiència per aconseguir una bona rendibilitat econòmica. Conèixer el funcionament i les dependències polítiques i econòmiques dels mitjans de comunicació tradicionals, ja siguin públics o privats, ens ha de permetre veure les seves mancances per denunciar-les i aprofitar-les. Es tracta de convertir els perills dels mitjans de comunicació tradicionals en oportunitats, i d’assumir les possibilitats d’influir en l’opinió pública a través del social media (a mans del poder popular), per tal de restar força al poder manipulador dels mitjans de comunicació.
Ciutat Morta (2013), dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega, és una pel·lícula documental que narra els fets que van ocórrer el 4 de febrer de 2006 a Barcelona. Aquella nit, després d’una càrrega policial, tres persones van ser detingudes i torturades per la policia, i un guàrdia urbà va resultar greument ferit. A l’espera de judici, una de les detingudes, Patricia Heras, no va suportar la pressió i la injustícia, i es va llevar la vida. Emès el 17 de gener del 2015, després de ser programat i cancel·lat dues vegades, la pressió de diferents col·lectius socials i polítics a través de mitjans de comunicació alternatius va fer que es programés novament al segon canal de la televisió pública catalana.
Ciutat Morta va aconseguir una audiència que no hagués estat possible sense la polèmica que la va envoltar, ni sense l’agitació que es va fer des dels nous mitjans. Igualment, penso que la pressió mediàtica es va donar en dues direccions, de dalt a baix i de baix a dalt, és a dir, mentre el poder polític exercia la seva influència al censurar cinc minuts del documental, el poder popular pressionava a través de les xarxes socials i mitjans alternatius per la seva emissió. Podem entendre Ciutat Morta com una visió concreta d’uns fets, i per tant com una informació molt subjectiva, però crec que ampliar els punts de vista genera l’objectivitat necessària per conèixer la realitat que ens envolta.
Us deixo un enllaç per conèixer millor la realitat:
ESCRIPTURES HIPERTEXTUALS 