LLENGUATGE, REPRESENTACIÓ I CONCEPTE

Walter Ong considera que la parla és l’arrel de l’escriptura en tant que no es pot concebre l’escriptura sense la seva antecessora, l’oralitat. Amb l’escriptura les paraules resulten similars a les coses perquè amb la seva representació gràfica és possible de veure-les i tocar-les, és a dir, apareix la relació representació-concepte.

Les primeres representacions visuals que coneixem són els mitogrames, que són representacions simbòliques sostingudes per un vincle plàstic, sense punts de referència espacial ni discurs extern. Sembla que els pictogrames serien la fase posterior als mitogrames però de moment no hi ha cap teoria que ho pugui demostrar. Al món han aparegut molts tipus de grafies amb evolucions diferents: l’escriptura cuneïforme mesopotàmica, 3500 a.C.; els jeroglífics egipcis, 3000 a.C.; l’escriptura minoica o micènica «Linial B», 1200 a.C; l’escriptura china, 1500 a.C.; l’escriptura maia, 50 d.C o l’escriptura asteca, 1400 d.C. (Ong, 1982, pàg. 88).

L’escriptura cuneïforme dels sumeris és considerada el primer sistema d’escriptura conegut i sembla que s’origina a partir d’un sistema per registrar moviments econòmics. Constituïda per cinc-cents cinquanta signes, alguns amb valor ideogràfic, és a dir representen un concepte, i d’altres amb valor fonètic, representen sons de paraules del llenguatge oral, podem dir que ja és un sistema que permet materialitzar conceptes. L’escriptura xina, molt diferent a la nostra, encara ara es compon de dibuixos estilitzats i codificats de diverses maneres que fan d’aquesta el sistema d’escriptura més complex conegut a tot el món.

No obstant, l’alfabet només es va inventar una vegada, va ser creat per un poble semític al voltant del 1500 a.C. de manera que qualsevol alfabet del món deriva d’una forma o altra, de la creació semítica original, encara que la imatge física de les lletres no sempre estigui relacionada amb la semítica (Ong, 1982, pàg. 91). L’escriptura semítica, d’altra banda, és purament consonàntica i pressuposa les vocals en la pronunciació.

Amb tot, l’alfabet grec és el primer sistema d’escriptura capaç de transcriure fonèticament la parla humana, i podem dir que a partir dels segles VI i V a.C. va sorgir a les ciutats-estat de Grècia un societat coneixadora del llenguatge escrit.

• ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987.