L’ESCRIPTURA COM UNA TÈCNICA ARTIFICIAL

«La causa de las exasperantes involuciones en este caso es, claro está, que la inteligencia resulta inexorablemente reflexiva, de manera que incluso los instrumentos externos que utiliza para llevar a cabo sus operaciones, llegan a interiorizarse, o sea, a formar parte de su propio proceso reflexivo» (Ong, 1982, pàg. 83)

Walter Ong sosté que hem interioritzat l’escriptura de tal manera que ja forma part de nosaltres, ens és difícil veure-la com una tecnologia, com quelcom extern i artificial. Què volem dir però quan diem que és una tècnica artificial?

Qualsevol cultura farà ús del llenguatge oral, és un fet natural en tots el éssers humans aprendre a parlar per a poder comunicar-se, no obstant, aprenem a parlar sense dependre d’un alfabet gràfic. Així, podem dir que mentre l’escriptura no sorgeix de l’inconscient, la paraula sí. Per Ong les tecnologies no són només recursos externs, sinó que també són transformadores de la consciència interior. Ong afirma que les tecnologies són artificals, però per l’ésser humà l’artificial és natural. Contrari a la idea de Plató, la tecnologia interioritzada adequadament no degrada la vida humana sino que la millora. Una adaptació com la de l’escriptura dins la conciència de l’ésser humà no pot ser deshumanitzadora, sinó que ha de suposar un enriquiment del pensament humà.

Com ja he comentat en altres posts, l’escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema. Aquests signes visuals, les grafies, no són simples imatges, sinó que representen un enunciat o un conjunt de paraules que algú diu o se suposa que diu. Així, l’escriptura suposa la dissecció del so en unitats gràfiques provocant l’abstracció i l’objectivació de les paraules, deslligant-les de les manifestacions situacionals a les que estava acostumada la societat oral. L.Bloomfield diu que: “L’escriptura no és el llenguatge, sinó una manera d’enregistrar el llenguatge per mitjà de senyals visibles”. Però l’escriptura no és només una transcripció de la llengua oral. L’escriptura implica la descontextualització del coneixament i provoca la capacitat de fixar i reproduir el saber d’una societat. Per tot això l’escriptura va significar una revolució tecnològica que va implicar d’altres revolucions com la cultural i la social.

• ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987.